PRESSIONISME

Tony Pérez (Sabadell, 1971).

El Tony no pinta. Ataca, guixa, cobreix, esquinça, destrueix, , ratlla, tapa, taca, busca. I troba.

I quan troba, tan sols després, (poden haver passat setmanes o tan sols hores), tan sols després, s'aparta de la tela, rendit, rebentat, suat, esmicolat. Les mans li bullen, els dits li cremen, la pintura li regalima pels braços (el Tony no utilitza pinzells: la seva obra és cos a cos). Passaran dies abans no recuperi les forces.

Mai he vist un artista crear amb la ferocitat del Tony. A cada quadre, a cada assalt, li va la vida.

Les seves obres són fruit d'una recerca fatigosa i violenta, però el seu resultat tendeix a l'espiritualitat, fins i tot en alguns casos, a la religiositat.

Ni el negre profund ni els apocalipsis que s'intueixen sovint en els seus quadres eviten que l'artista acabi desvetllant-nos, finalment, reductes de bellesa.

Els grans formats han esdevingut una necessitat imperiosa: en Tony s'enfronta a si mateix a cada obra, com un mirall negre que travessa amb una esperança en forma de llum, d'èpica rotunda, de poesia salvatge, huracanada, espiritual i sempre sincera.

La seva obra no és còmoda, ni vulgar, ni popular. No us quedeu a la superfície de les seves pintures. Apropeu-vos, escolteu-les: Les seves obres són crits silenciosos de remors còsmics.

X. Salomó, Il·lustrador.